obra

La maternitat

Tècnica: Guix
Any de creació: Entre 1897 i 1900
Mides: 28,5 x 17,5 x 18 cm
Signatura: "M. Hugué" (a la part dreta de la base)
Ubicació: Museu Cau Ferrat, Sitges, Catalunya

La maternitat és una obra realitzada per Manolo entre els anys 1897 i 1900 en una de les seves estades a Cadaqués, a casa de la família Pichot. Posteriorment l'adquirí Alexandre Riera, amic i protector de Manolo, que al seu torn la va canviar amb Santiago Rusiñol per un dels seus quadres. Així, la peça va passar a formar part de la col·lecció privada de Rusiñol.

Aquesta escultura és l'única que es conserva de les obres primerenques de Manolo, les que va produir abans de la seva anada a París. Es tracta d'una obra de caire naturalista, propera a les que feien altres escultors contemporanis com Gargallo i Casanovas. La mare es representa asseguda, alletant un nadó que subjecta amb un braç, mentre que amb l'altre abraça un nen dret al seu costat.

Està feta en guix, un material de baix cost que Manolo utilitzà sovint, tant per la manca de recursos econòmics com per l'artritis que li afectava les mans i que li impedia de manipular altres materials més durs.

[Font: Web Museus de Sitges. Autoria del text: Anna Monleón]

Au bord de l'eau

Tècnica: Terra cuita. Baix relleu.
Any de creació: ca. 1921
Mides: 49 x 69,5 x 7 cm
Signatura:
Ubicació: MNAC (Barcelona)
Edició: 15 exemplars

En general, els relleus escultòrics són concebuts per ser
integrats en arquitectures. No és aquest, però, el cas.
Manolo tracta el relleu segons el límit que l'acota, idèntic
al d'un quadre pictòric.

Au bord de l'eau ("Vora l'aigua") retrata una escena quotidiana: al voltant d'un corrent d'aigua, s'aplega a beure el bestiar. A l'altra riba, les dones del poble omplen gerros per als quefers quotidians. Les quatre figures femenines enfilades, tant poden ser quatre dones diferents com quatre moments d'una mateixa acció. Una cinquena dona espera a la dreta, repenjada en un tronc. Una sèrie de corbes determinen el ritme de la composició, tot indicant un camí o una muntanya farcida d'arbres.

[Font: Web Fundació Banc Sabadell]

Cap de Pierre Camo
Any 1913

"Pierre Camo era un personaje de una expresión peculiar [...]
que el escultor Manolo interpretó con sencillez y un cierto toque
de ironía, acentuado por el curioso tupé rizado que lucía a un
lado de la frente"

- Francesc Fontbona. Manolo Hugué.
Ed: Museo de Arte Contemporáneo Esteban Vicente, 2006.

Tècnica: Fang cuit

Any de creació: 1913
Mides: 22,5 cm. d'alçada
Signatura:
Ubicació: Museu d'Art Modern. Céret (França)

Pierre Camo. Poeta francès.

Pierre Camo va néixer a Céret (Pirineus Orientals) el 1877. Va fer estudis de dret a Tolosa i a Paris i va entrar a la magistratura a Madagascar el 1903. Va viure a la gran illa, que estimava molt, fins que es va jubilar, el 1934. Aleshores es va establir al mas Camó, on va morir, gairebé centenari, el 1974.

És conegut sobretot com a poeta (El jardí de la saviesa, Els bons temps, etc.) reculls que li van valer el Grand Prix de l'Acadèmia Francesa. Era també un excel·lent prosista i un bon biògraf de l'escultor Aristides Maillol i del pintor Raoul Dufy.

Manolo conegué Camo el 1910 a Céret, just quan l'escultor s'hi traslladà per motius de salut.