obra

La maternitat

  • Tècnica: Guix
    Any de creació: Entre 1897 i 1900
    Mides: 28,5 x 17,5 x 18 cm
    Signatura: "M. Hugué " (part dreta de la base)
    Ubicació: Museu Cau Ferrat, Sitges, Catalunya

La maternitat  és una obra realitzada per Manolo entre els anys 1897 i 1900 en una de les seves estades a Cadaqués, a casa de la família Pichot. Posteriorment l'adquirí Alexandre Riera, amic i protector de Manolo, que al seu torn la va canviar amb Santiago Rusiñol per un dels seus quadres. Així, la peça va passar a formar part de la col·lecció privada de Rusiñol. 

Aquesta escultura és l'única que es conserva de les obres primerenques de Manolo, les que va produir abans de la seva anada a París. Es tracta d'una obra de caire naturalista, propera a les que realitzaven altres escultors contemporanis, com Gargallo i Casanovas. La mare es representa asseguda, alletant un nadó subjectat amb el braç dret i abraçant amb l'esquerre un nen dempeus.

Està realitzada en guix, un material de baix cost que Manolo utilitzà sovint tant per la manca de recursos econòmics com per l'artritis que li afectava les mans i que li impedia manipular altres materials més durs.

[Font: Web Museus de Sitges.  Autoria: Anna Monleón]


Au bord de l'eau

  • Tècnica: Terra cuita. Baix relleu.
    Any de creació: ca. 1921
    Mides: 49 x 69,5 x 7 cm
    Signatura:
    Ubicació: col·lecció particular
    Edició:
    15 exemplars


En general, els relleus escultòrics són concebuts per ser integrats en arquitectures. No és aquest, però, el cas. Manolo tracta el relleu segons el límit que l'acota, idèntic al d'un quadre pictòric.

Au bord de l'eau ("A la vora de l'aigua") retrata una escena quotidiana: al voltant d'un corrent d'aigua, s'aplega a beure el bestiar. A l'altra riba, les dones del poble omplen gerros per als quefers quotidians. Les quatre figures femenines enfilades, tant poden ser quatre dones diferents com quatre moments d'una mateixa acció. Una cinquena dona espera a la dreta, repenjada en un tronc. Una sèrie de corbes determinen el ritme de la composició, tot indicant un camí o una muntanya farcida d'arbres.

[Font: Web Fundació Banc Sabadell]


Cap de Pierre Camo
Any 1913

"Camo era un personaje de una expresión peculiar [...] que el escultor Manolo interpretó con sencillez y un toque de ironía, acentuado por el curioso tupé rizado que lucía a un lado de la frente" 

                 
- Francesc Fontbona. Manolo Hugué.
Ed: Museo de Arte Contemporáneo Esteban Vicente, 2006.

Tècnica:  Fang cuit

Any de creació: 1913
Mides:  22,5 cm. d'alçada
Signatura:
Ubicació:  Museu d'Art Modern. Céret (França)


Pierre Camo.  Poeta francès. 

Pierre Camo va néixer a Cret (Pirineus Orientals) el 1877.  Va fer estudis de dret a Tolosa i a Paris i va entrar a la magistratura a Madagascar el 1903. Va viure a la gran illa, que estimava molt, fins que es va jubilar, el 1934. Aleshores es va establir al mas Camó, on va morir, gairebé centenari, el 1974. 

Es conegut sobretot com a poeta (El jardi de la saviesa, Els bons temps, etc.) reculls que li van valer el Grand Prix de l'Acadèmia Francesa. Era també un excellent prosista i un bon biògraf de l'escultor Aristides Maillol i del pintor Raoul Dufy. 


Dona donant de menjar a les gallines

Torero

Dona arraulida


Catalana asseguda

Les dues catalanes

La llobera

Torero

Dona arrupida

Dona
eixugant-se

Leda i el cigne


Retrat del pintor Joaquim Sunyer

La bacant


....

....

....

....

....

....

....